LES HOMILIES D'ORGANYÀ

Els primers testimonis escrits de qualsevol llengua tenen un gran valor per als parlants de la mateixa. La nostra llengua té com a primeres mostres de la seua presència escrita les anomenades "Homilies d'Organyà". S'anomenen així perquè van ser trobades al municipi d'Organyà, a la comarca de l'Alt Urgell.Es tracta d'un conjunt de sermons, escrits en un català molt arcaic que daten de les acaballes del s. XII i primeries del s. XIII. 

Els experts en aquesta mena de documents creuen que es van redactar en època del rei Pere El Catòlic, pare del rei Jaume I el conqueridor.

Que siguen tan antics, no vol dir que no n'hagen pogut haver-hi de més antics. Els considerem "els primers" perquè són els més antics que s'han conservat en català d'aquesta època. Si mai en trobàrem d'anterior, hauríem de fer recular la primera data.

Imatge extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_catalana

L'ACCENTUACIÓ DIACRÍTICA

L'accentuació diacrítica

Les paraules monosíl·labes no s'accentuen generalment, però hi ha una sèrie de paraules que porten accent diacrític, que s'utilitza per distingir paraules que s'escriuen igual però tenen significats diferents. 

L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur. No és considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.

Mots més usuals:

AMB ACCENT DIACRÍTIC	SENSE ACCENT DIACRÍTIC
bé (de bona manera): Ho ha fet molt bé.	be (ovella; nom de lletra): Carn de be. S'escriu amb be de bou
béns (fortuna): Ha heretat molt béns.	bens (ovella, ovelles): Aquell ramat és de bens.
bóta, bótes (recipient per a vi): Hem d'omplir la bóta.	bota, botes (calçat alt; verb botar): Hui plou; posa't botes. No botes la pilota.
cóm (obi, menjadora): Ja no queda pinso al cóm.	com (de quina manera): Com ho has fet?
cóp, cóps (copa d'arbre; borralló; mesura): Aquest taronger té un gran cóp. S'entretenia veient caure els cóps de neu. Posa'm un cóp d'avellanes.	cop, cops (colp): Li han donat un cop a la cama. Ho han fet tot d'un cop.
cós, cóssos (forat de l'agulla; carrera): Passa el fil pel cós. Hem fet un cós de sac.	cos, cossos (figura de tres dimensions): Aquest animal té el cos molt fort.
déu, déus, semidéu, adéu, marededéu, pregadéu, redéu (ésser sobrehumà): Els romans creien en molts déus.	deu, deus (numeral; font, del verb deure): Vine a casa a les deu del matí. Tu ets la deu de la meua inspiració. Em deu diners.
dóna, dónes (del verb donar): Dóna-li el llibre.	dona, dones (persona de sexe femení): Aquesta dona és molt llesta.
és (del verb ser): El meu germà és metge.	es (pronom feble): Aquestes coses es fan de seguida.
féu (forma de perfet del verb fer): Mon pare féu la carrera a València.	feu (forma del present i imperfet del verb fer; territori feudal): Feu el que us he dit. Aquella ciutat era feu del comte.
fóra (del verb ser): Si fóra jo, no hi aniria.	fora (adverbi/contrari de dins): L'he deixat fora, al pati.
jóc, jócs (on dormen les gallines): He posat les aus al jóc.	joc, jocs (acció de jugar): Els xiquets s'han inventat un nou joc.
mà (extremitat): Agafa-li la mà i ajuda'l a pujar la costera.	ma (possessiu àton): Ma mare ja es troba millor.
més (adverbi o adjectiu quantitatiu): No en vull més.	mes (part de l'any; possessiu àton): Al mes d'agost hi anirem.
mèu, mèus (crit del gat): El mèu del gat em va despertar).	meu, meus (possessiu fort): El meu cotxe no va massa bé.
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (del verb moldre): He mòlt tot el café.	molt, molta, molts, moltes (adverbi de quantitat): Tinc molt de fred.
món, rodamón (univers): Al món hi ha éssers vius.	mon (possessiu àton): mon pare se n'ha anat a París.
móra, móres (fruita): Demà anirem a buscar móres.	mora, mores (musulmana): Al poble hi havia poques famílies mores.
nét, néta, néts, nétes, besnét, quadrinét, rebesnét, renét (relació familiar): El seu nét s'ha fet molt gran.	net, neta, nets, netes: (contrari de brut): El meu fill és molt net.
nós (plural majestàtic): Nós, el rei d'Aragó.	nos (pronom feble): Redacteu-nos una carta per al director.
ós, óssa, óssos, ósses (animal): Han fet un reportatge sobre óssos.	os, ossos (peça de l'esquelet); ossa, osses (ossamenta): Em fan mal els ossos de tot el cos; Té una ossa ben formada.
pèl, pèls, repèl, contrapèl (pilositat): Un animal de pèl blanc.	pel, pels (contracció de per + el): Passarem pel pont.
pórca, pórques (taula de sembradura): Ja han sembrat la primera pórca.	porca, porques (femella del porc): La porca que vaig comprar a la fira s'ha engreixat massa.
què (pronom interrogatiu; relatiu fort precedit de preposició): Què vols? La casa de què et vaig parlar està en venda.	que (pronom relatiu àton sense preposició; conjunció): El xiquet que passa pel carrer és amic meu. No vull que ho faces.
rés (postverbal de resar): El rés del parenostre.	res (pronom): No vull que li digues res.
ròssa, ròsses (animal de peu redó): Cavalcava en una ròssa.	rossa, rosses (color dels cabells): Aquesta xica és molt rossa.
sà (contrari de malalt): Joan està sà.	sa (possessiu feble): Va cap a sa casa.
sé (del verb saber): No ho sé.	se (pronom feble): No se sap res.
séc, sécs (senyal; solc): Va pessigar-me i em va fer un séc. La corda ha fet un séc a la fusta.	sec, secs (mancat d'humitat): Aquest terreny és molt sec.
sègle (sègol): Vull pa de sègle.	segle (cent anys): Ha durat un segle.
sèu, sèus (greix que es trau dels animals herbívors): Aquest animal té molt de séu.	seu, seus (possessiu; catedral): Li he tornat el seu llibre. La seu de València.
sí, sís (afirmació): Sí que en vull un tros.	si (condicional; cavitat; pit; nota musical; pronom reflexiu): Si vols, hi anirem. Es refugià al si de la muntanya. Porta els diners al si. Una obra en si menor. ella sempre parla de si mateixa.
só (forma arcaica del verb ser): Jo no só qui vós penseu.	so (soroll): Varen sentir un so molt estrany.
sóc (del verb ser): Jo sóc filòloga.	soc (tros de soca; calçat): Aquest soc és de fusta de llimera. S'han posat de moda els socs.
sòl, sòls, litosòl, ressòl, subsòl (pis, terra): Tinc una casa amb pocs metres de sòl.	sol, sols (astre; sense companyia; nota musical; del verb soler): Ja ha eixit el sol. Estic sol a casa. Una obra en sol menor. Ell sol dinar amb Maria.
són (del verb ser): Aquells que ens han saludat des del cotxe blau són els meus cosins.	son (possessiu feble; acte de dormir; acció de dormir): Son pare és músic. Té un son molt profund. Tinc molta son.
té (del verb tenir): Té una empresa molt important.	te (pronom feble; herba d'infusió; nom de lletra): La pel•lícula, no te la vaig contar tota. Els anglesos prenen te. En aquesta paraula falta una te.
tòs (bescoll): Té el tòs pelat.	tos (del verb tossir; possessiu feble): Per la nit tos. Tos pares arriven avui.
tòt, tòts (broc): S'ha trencat el tòt de la botija.	tot, tots (sencer): S'ha menjat tot el pastís.
ús (acció de fer servir una cosa): Fer ús de la raó.	us (pronom feble): Ara us portarem dues caixes de taronges.
véns, vénen (del verb venir): Els pares vénen demà.	vens, venen (del verb vendre): Les botigues no venen massa hui.
vés (del verb anar): Vés a casa de Pere.	ves (reducció de veges): Ves per on, no arribarem a final de mes.
véu (forma de perfet del verb veure): L'àvia véu un eclipsi quan era xiqueta	veu (forma de present del verb veure; so; vocable): Ell no veu res. Te una veu forta. Aquella veu no està en el diccionari.
vós (pronom personal fort, tractament): Beneita sou vós entre les dones.	vos (pronom personal feble): Emporteu-vos les revistes.

IMATGE EXTRETA DE: http://elsdekwart.blogspot.com/ 

ACTIVITAT FORMATIVA: 

4t d'ESO:

A partir de les paraules que apareixen a la graella anterior, escriu 10 frases en les quals uses 10 parelles de paraules amb accentuació diacrítica. 

LES REGLES D'ACCENTUACIÓ

Saber accentuar bé és una primera passa per a tenir una bona ortografia. Heus ací les regles d'accentuació: 
 

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal (a, e, i, o, u), vocal + s (-as, -es, -is, -os, -us), o si acaben en -EN i -IN.
 

Les paraules planes s'accentuen, justament, quan no acaben com les anteriors, és a dir, si NO acaben ni en vocal, ni en vocal + s ni -EN i -IN.

 

Les paraules esdrúixoles? Super fàcil!: s'accentuen totes!!

Però què és l'ortografia? Ens ho diu el diccionari:

ortografia

1 1 f. [LC] [FL] Branca de la gramàtica normativa que estableix l’escriptura correcta dels mots i d’altres signes gràfics d’una llengua.  

1 2 f. [FL] Conjunt de normes que regeixen l’escriptura correcta dels mots i d’altres signes gràfics d’una llengua. Les regles de l’ortografia.  

1 3 f. [LC] [FL] Escriptura d’un mot o d’un text en relació amb les normes de l’ortografia. Una ortografia viciosa. Heu de vigilar l’ortografia. 2 f. [MT] Tècnica de la geometria projectiva consistent a fer projeccions ortogonals en un pla vertical.

ELS 11 CONSELLS DE BILL GATES

El vostre futur comença a cada moment. Sempre es pot millorar si se'n tenen les ganes. Heus ací uns "consells" que he trobat per la xarxa i que pense que us poden ser útils:
 

Les 11 regles bàsiques de Bill Gates al seu antic institut. Molt interessants per al futur:
  
Regla 1: 
La vida no és justa, acostuma't a això. 
Regla 2: 
Al món no li importarà la teua autoestima. El món esperarà que aconseguisques alguna cosa, independentment que et sentes bé o no amb tu mateix. 
Regla 3: 
No guanyaràs 5.000 $ dòlars mensuals just després d'haver eixit de la preparatòria i no seràs un vicepresident fins que amb el teu esforç t'hages guanyat tots dos èxits. 
Regla 4: 
Si penses que el teu professor és dur, espera que tingues un cap. Aquest sí que no tindrà vocació d'ensenyament ni la paciència requerida. 
Regla 5: 
Dedicar-se a guisar hamburgueses no et trau dignitat. Els teus avis tenien una paraula diferent per descriure-ho: li deien oportunitat. 
Regla 6: 
Si fiques la pota, no és culpa dels teus pares, així que no ploriqueges pels teus errors; aprèn d'ells. 
Regla 7: 
Abans que nasqueres, els teus pares no eren tan avorrits com són ara. Ells van començar a ser-ho per pagar els teus comptes, netejar la teua roba i escoltar-te parlar sobre la nova ona en la que estaves. Així que abans d'emprendre la teua lluita per les selves verges contaminades per la generació dels teus pares, inicia el camí netejant les coses de la teua pròpia vida, començant per la teua habitació.
Regla 8: 
A l'escola es pot haver eliminat la diferència entre guanyadors i perdedors, però en la vida real no. En algunes escoles ja no es perden anys lectius i et donen les oportunitats que necessites per trobar la resposta correcta als teus exàmens i perquè les teues tasques siguen cada vegada més fàcils. Això no té cap semblança amb la vida real.
Regla 9: 
La vida no es divideix en semestres. No tindràs vacances d'estiu llargues en llocs llunyans i molt pocs caps s'interessaran en ajudar-te perquè et trobes a tu mateix. Tot això hauràs de fer-ho en el teu temps lliure. 
Regla 10: 
La televisió no és la vida diària. En la vida quotidiana, la gent de veritat ha de eixir del cafè de la pel lícula per anar a treballar. 
Regla 11: 
Sigues amable amb els "nerds" (els més aplicats de la teua classe). Hi ha moltes probabilitats que acabes treballant per a un d’ells.

Imatge extreta de: http://www.microsoft.com/presspass/images/exec/web/billg4_web.jpg

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES. ISOTOPIA

 

 

Varietat geogrà fica o diatòpica: fa referència al lloc del domini lingüístic on s'ha pogut generar un text (català oriental, Petrer, Palma de Mallorca, Lleida...). 

Varietat històrica o diacrònica: es refereix al moment històric en què s'ha generat el text (s.XII, 1930, 2007...). 

Varietat social o diastràtica: parla de la classe social a què pot pertànyer el text (argot de la delinqüència, vocabulari propi d'una metgessa, etc.). 

Varietat individual o idiolecte: té a veure a la que usa cada persona a cada moment (que, alhora, ens pot donar informació de les tres anteriors, també). 

Varietat estàndard o neutra: va referida a la varietat comuna, menys marcada dialectalment, apta i compartida per tots els parlants d'una mateixa llengua i que permet la màxima comprensió entre els parlants. 

Varietat diafàsica o registre: fa referència a l'adaptació o no a la situació comunicativa del parlant (o del creador/a del text) respecte del receptor o destinatari del seu missatge (p.e. l'adaptació que faria una persona per contar-li el conte de "La Caputxeta Vermella" a una xiqueta de 4 anyets o a un xiquet de 8 anys). 

ISOTOPIA. Conjunt de mots que van referits al tema de què tracta el text del qual en fem el comentari.