LA DECADÈNCIA

La Decadència és el nom controvertit d'una època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà. Els autors més coneguts de la Decadència són Vicenç Garcia, Francesc Fontanella i Josep Romaguera.

S'ha dit que la Decadència coincideix amb la castellanització de tota Espanya i la degeneració de les institucions de la Corona d'Aragó després de la unió de les corones de Castella i Aragó amb el casament de Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella.

Controvèrsia: Hi havia una decadència?

Una nova generació d'estudiosos ha començat a revisar l'idea d'una decadència en les lletres catalanes, fins i tot rebutjant utilitzar la paraula "decadència" per a subratllar l'índole debilitant del concepte. Per exemple, un article d'Albert Rossich, "És valid avui el concepte de decadència de la cultura catalana a l'època moderna?" reexamina críticament la així anomenada "Decadència" i conclou que resulta de les suposicions de l'observador. Com ficció construïda, "per provar que hi va haver una decadència cultural i literària hi ha d'haver ganes de veure-ho així" (128). Un altre problema que Rossich associa amb l'historia literària tradicional és la base de l'apel•lació "decadència" sols en la suposada falta de literatura imaginativa, així eliminant no sols els textos científics i lingüístics sinó també la literatura escrita per catalans en altres llengües (castellà, italià i llatí sobretot). A més a més, errem segons Rossich quan no considerem la poesia conceptista o "gongorista" que imita als models castellans, ja que aquests mateixos poetes també van imitar als models italians--i, hem d'afegir, al poeta valencià Ausiàs March, una influència coneguda en autors que van escriure en castellà com Garcilaso de la Vega. El pitjor aspecte amb la narrativa de la anomenada "decadència" és que descoratja l'estudi de l'època.

Referències

• Riquer, Martí de. Història de la literatura catalana. 6 vols. Barcelona: Editorial Ariel, 1980.
• Rossich, Albert. "És valid avui el concepte de decadència de la cultura catalana de l'època moderna? Es pot identificar decadència amb castellanizació?" Manuscrits 15 (1997), 127-34.

Aquesta informació ha estat extreta de la Viquipèdia.