JOAN TIMONEDA

Joan Timoneda (València, entre 1518 i 1520-183) fou escriptor i editor. Des de 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són catalans i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular.

Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altri, entre ells Flor de enamorados, Sarao i les quatre Rosas de romances (1573).

Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques religioses (el Ternario espiritual, 1558, i els dos Ternarios sacramentales, 1575, que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola; al primer d'aquests hi ha una peça seva catalana, Aucto de la Iglésia.

Assoliren fama els seus reculls de contes i anècdotes, alguns dels quals en català: El Sobremesa (1563), Memoria hispanae i Memoria valentina.

És l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana: L'església militant i el Castell d'Emaús. Aquestes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'Eucaristia com a element de propaganda per defensar la docrina catòlica en contra de la reforma luterana i la protestant.

Com a escriptor i editor fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps, i procurà de connectar amb els gustos del gran públic.

Informació extreta de la Viquipèdia.

Ací teniu un poema de Joan Timoneda: "SÓ QUI SÓ" ("Sóc qui sóc") i, a sota, un vídeo de Raimon cantant aquest poema musicat:

Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.

Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve a alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só.

Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.

Sí só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d'amor mudat me só.

En aquest enllaç trobareu més poemes de Joan Timoneda.