L'HABILITACIÓ (2)

Ací teniu la segona part de l'habilitació, la que explica la dels adjectius i els verbs:

Funcions noves dels adjectius

1) Un ADJECTIU pot habilitar-se com a SUBSTANTIU per diversos procediments:

a) Per el·lipsi del nom determinat. Exemples: la (ciutat) capital, una (carta) circular, la (línia) diagonal, el (llenguatge o idioma) català, un (abric) impermeable, un (cigar) havà, les (dents) incisives, els (ossos) maxil•lars, un (licor) estomacal, els (llums) intermitents, un (líquid) anticongelant, un (remei) específic, una (agulla) imperdible, un (globus) dirigible, una (ondulació) permanent.

En el llenguatge col·loquial o periodístic, es donen casos d’el·lipsi sense arribar a lexicalitzar. Exs.: Participaran en els Mundials (= en els Campionats Mundials). Han editat la integral (= la sèrie integral) dels Concerts de Vent de Mozart. Cambrer, dues tòniques! (= dues ampolles d’aigua tònica). Etc.

b) Per posada en relleu de la qualitat que hom considera en l’ésser o objecte anomenat. Exs.: persones: un malalt, un cec, un savi, un francès (i tots els gentilicis), un treballador, una cosidora, un propietari, un intel•lectual, un comptable, un administratiu, etc.; coses: un ventilador, un escalfador, una aspiradora, una metralladora, etc.

c) Per abstracció d’una qualitat concreta. Exemples contrastats: carrer ample (adj.) / deu metres d’ample (subst., sinònim d’amplària); casa gran/ de quin gran (= grandària) ho vols?; nit fosca/ la fosca (= la foscor) de la nit; etc.

d) Per identificació amb una qualitat. Exs.: el blanc (= la part blanca) de l’ull; ha caigut i s’ha fet un blau (= una equimosi cutània); ja ha passat el gros (= la part principal) de la manifestació; omplir un buit (= espai buit); passar per l’eixut (= part eixuta); guardar un secret; etc.

2) Molts ADJECTIUS s’habiliten com a NOMS PROPIS en usar-se en qualitat de topònims, antropònims, noms d’institucions, obres, etc.

3) Els NUMERALS, en el llenguatge col·loquial, es fan servir a vegades com a noms, sobreentenent-hi algun concepte, segons el context (per tant, sense arribar, generalment, a lexicalitzar-se). Exemples: un quatre per quatre (model de cotxe), un trenta-set (equivalent, posem per cas, a un parell de sabates del número 37), un catorze (p.e.: ha tret un catorze en les travesses), etc.

4) Familiarment, alguns GENTILICIS s’empren com a substantius o adjectius de to pejoratiu. Exs.: un anglès (= creditor), un beoci (= d’esperit obtús), un bohemi (= artista de vida precària i desordenada), un fenici (= avar), etc.

Funcions noves dels verbs

1. Un INFINITIU pot habilitar-se com a nom. Exemples: l’esmorzar, el dinar, el berenar, el sopar; el menjar, el beure, el fumar; el sembrar, el segar, el batre; el deure, l’ésser, el parlar, el poder, el somriure, el voler; el dir i el fer; el saber no ocupa lloc; etc.

2. També algún GERUNDI: els resultants i considerants de la sentència.

3. L’antic PARTICIPI PRESENT i el PARTICIPI PASSAT han originat molts substantius i adjectius. A notar que els participis, tal com indica llur denominació, “participen” de la condició verbal (denotar una acció) i de la condició adjectival (denotar una qualitat), i, per tant, generalment poden usar-se com a integrants d’un verb i com a predicatius o determinants d’un nom. Exs.: ha estret (part. del verb estrényer) els cargols/ carrer estret (adj.); s’ha desabrigat/ paratge desabrigat; etc.

Font: El català. Josep Ruaix i Vinyet. Autor i editor. Amb adaptacions i canvis en els exemples.