L'HABILITACIÓ (1)

L’HABILITACIÓ

L’HABILITACIÓ de mots, anomenada també DERIVACIÓ IMPRÒPIA, consisteix a atribuir funcions noves a un mot sense canviar-ne, en principi, la forma. És, doncs, un canvi semàntic (de sentit), no morfològic (de format). Un mot , que posseeix un significat i pertany a un determinat grup o categoria gramaticals, adquireix un nou significat i amplia les seues funcions a un altre grup o categoria.

Vegem les distintes possibilitats més usuals d’habilitació de substantius, adjectius i verbs.

Funcions noves dels substantius

1) Molts NOMS PROPIS s’habiliten com a NOMS COMUNS. Exemples classificats:

a) Noms de persona i similars: Atles (gegant mitològic que porta el globus del món)/ (un) atles (col•lecció de mapes, làmines, etc.), etc.; Benjamí (personatge bíblic)/ benjamí (fill més petit i predilecte); Bernat (nom de persona)/ bernat pescaire (ocell), bernat pudent (insecte), bernat ermità (crustaci), etc.; Hèrcules (personatge mitològic)/ hèrcules (home fort i robust); Magdalena (nom bíblic de dona)/ magdalena (pastís), etc.; Marieta (diminutiu de Maria)/ marieta (insecte, bolet), (un) marieta (home efeminat o invertit); Martinet (diminutiu de Martí)/ martinet (instrument, màquina, ocell, etc.); Mecenes (personatge de la Roma antiga)/ mecenes (patrocinador d’empreses culturals); Pau/ pau (peix, persona taujana); Quixot (personatge novel•lesc)/ quixot (home emportat a empreses temeràries); Salomó (personatge bíblic)/ salomó (canelobre o llanterna); Sarah Bernhardt (actriu francesa)/ sara (pastís); etc.

b) Noms de lloc: Caixmir (regió entre l’Índia i Pakistan)/ caixmir (fibra tèxtil procedent de la raça caixmiriana; teixit, especialment xal, fabricat amb tal fibra); Holanda/ (un) holanda (formatge), (una) holanda (tela), etc.; Jerez de la Frontera (ciutat andalusa)/ xerès (vi); Marató (lloc de la Grècia antiga on s’esdevingué una famosa batalla)/ marató (cursa pedestre); Siena (ciutat d’Itàlia)/ siena (color), etc.

c) Noms d’empresa, marca, marca, model; noms comercials, sigles: una vespa (motocicleta de la casa Vespa), unes nike (sabates esportives de la marca Nike), un fiesta (un cotxe de la marca Ford), una aspirina (nom comercial de l’àcid acetilsalicílic), un ovni (objecte volador no-identificat), dit en sigla, OVNI, etc. Cal advertir que, d’aquesta mena de noms, molt nombrosos i usats en el llenguatge col·loquial, sols una minoria figuren en els diccionaris, ja que la majoria d’ells són mots, podríem dir-ne, de temporada, que no aconsegueixen d’arrelar en la llengua.

2) Molts NOMS COMUNS s’habiliten com a NOMS PROPIS en usar-se en qualitat de topònims, antropònims, noms d’institucions, obres, etc.

3) Alguns noms ABSTRACTES s’habiliten com a noms CONCRETS. Exemples contrastats: una obra que dóna celebritat (= qualitat de cèlebre) al seu autor/ En aquesta casa va nàixer una celebritat (= persona cèlebre); contra peresa, diligència (= virtut del diligent)/ eixir a fer unes diligències (= coses a fer); etc.

4) Alguns noms amb funció determinativa assumeixen la càrrega semàntica del determinat, per el·lipsi d’aquest. Exs.: un (mestre de) paleta, un (ferrocarril de) cremallera, un (vaixell de) vapor, un (tren de) mercaderies, etc.

Semblantment, en el llenguatge col·loquial o periodístic es donen casos d’el·lipsi sense arribar a lexicalitzar, com els següents: al museu hi ha dos Sorolles (= dos quadres de Sorolla); Lluís Llach ha fet sis Palaus (= sis recitals al Palau de la Música Catalana), etc.

5) Alguns SUBSTANTIUS (especialment els susceptibles d’indicar color), en aposició a un altre substantiu, esdevenen ADJECTIUS. En principi, romanen invariables (com si s’hi sobreentenguera la partícula determinativa “de” o el “conjunt de color de”), però a còpia d’ús tendeixen a adquirir flexió. Exs.: el color violeta, un llaç rosa, unes cortines taronja, uns cabells castanys (= de color de castanya), etc.

6) Alguns noms d’ANIMAL i de PERSONA (i alguns altres), exercint una funció predicativa, equivalen també a un QUALIFICATIU, ja que expressen una qualitat (de fet, sovint s’hi sobreentén una comparació i llur grau de lexicalització fluctual. Exemples (en grau de lexicalització decreixent):

a) No sigues gamarús (= toix, aturat, rústic; el gamarús pròpiament és un ocell), isard (= esquerp; l’isard és un mamífer), marrà (= tossut, etc.; el marrà és el mascle de l’ovella), mussol (= ensopit, silenciós), porc (= brut).

b) Aquesta xica és un cavallot (= una esvalotada); aquest individu és una fura (= sagaç, o tafaner); etc.

c) Ser un Adonis (= home notable per la seua bellesa), ser un Rotschild (= molt ric), etc.

Font: El català. Josep Ruaix i Vinyet. Autor i editor. Amb adaptacions i canvis en els exemples.