El text argumentatiu
De finició i característiques.
El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:
1. Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte
al tema.
2. Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i
d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
3. Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels
continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.
En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar
mitjançant l'ús de la primera persona.
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres
marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, fi nalment, per acabar, etc.
Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. El seu llenguatge és elaborat i fa servir recursos
lingüístics que atraguen i convencen el receptor, com són l'ús d'un vocabulari especial i de figures retòriques.
Les figures retòriques que més utilitza són les que es basen en la repetició, el contrast i la implicació del
receptor.
Per a expressar l'oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara
que, malgrat que, etc noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc i verbs que pel seu
signi cat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.
Per a expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc,
noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu signi cat,
indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.
Per a expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant,
així, etc., o noms encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència, conseqüentment, etc. Abans
de l'expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a
través d'un reforç a la primera oració (tant, tan, de manera) i el nexe que a la segona.
Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l'ús de cometes, els guionets, les citacions
i la interrogació retòrica.
Les cometes s'usen per citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text, indicar que un mot és un
títol o un motiu, o donar un to especial a una paraula.
Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària
al text i per passar del to objectiu al subjectiu.
Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i
tenen un caràcter d'afi rmació categòrica. Molt sovint s'expressen mitjançant paradoxes, antítesis o equívocs.
La interrogació retòrica és una a firmació feta en forma de pregunta, a d'atreure l'interés del receptor i
implicar-lo en el que s'a rma.
Per a fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adreça el
que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructura dels arguments, el
seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora de construir els contraarguments, cal valorar: els caràcter i
circumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per a les seves premisses, els possibles dubtes
del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general en relació a aquest receptor concret
i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit.
El text argumentatiu dins de la situació comunicativa.
Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius ben diferents.
Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet concret en diversos moments i
situacions de la nostra vida. Quan enunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de raons estem argumentant
i, generalment, al mateix temps, intentem convéncer el nostre auditori.
A continuació veurem una llista de possibles classes de textos argumentatius:
L'expressió i defensa de punts de vista en:
· Converses, cartes privades i públiques, novel·les, obres de teatre, conferències, debats, taules redones,
col·loquis, etc. bé directament davant de públic, o bé a través dels mitjans de comunicació.
·
Articles d'opinió en revistes i diaris, editorials,anuncis publicitaris, discursos polítics, informes sobre temes
de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisió argumentades, per exemple: informes fets per metges
sobre la conveniència de no fumar, etc.
D'acord amb la situació comunicativa, l'emissor produirà una classe o altra de text argumentatiu.
Tots ells tindran en comú: l'exposició i defensa d'opinions, la intenció de convéncer o persuadir.
A cada classe de text correspondrà: un registre lingüístic més o menys formal, una determinada relació entre
l'emissor i el receptor, una estructura pròpia, uns recursos lingüístics determinats.
Els recursos lingüístics
Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són:
La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.
Contar un relat. En alguns casos, quan volem convéncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de
predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant
alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar.
La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.
Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat
per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.
L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es
refereix, o bé, en el seu estatus social.
Les qüestions retòriques. Ens referim als jocs de paraules, als recursos gràfi cs i al recurs que anomenem la
interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que
serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interés del receptor cap a allò que
exposa l'emissor.
Informació extreta de
http://www.xtec.es/ mlloren5/tipologiatextual.htm
La imatge del post l'he treta de: http://www.blogcapitalhumano.com/wp-content/reunion4.jpg
ACTIVITAT FORMATIVA:
2n de Batxillerat:
Redacta un text on justifiques la necessitat que totes les persones tinguem els mateixos drets.
