Varietat geogrà fica o diatòpica: fa referència al lloc del domini lingüístic on s'ha pogut generar un text (català
oriental, Petrer, Palma de Mallorca, Lleida...).
Varietat històrica o diacrònica: es refereix al moment històric en què s'ha generat el text (s.XII, 1930,
2007...).
Varietat social o diastràtica: parla de la classe social a què pot pertànyer el text (argot de la delinqüència,
vocabulari propi d'una metgessa, etc.).
Varietat individual o idiolecte: té a veure a la que usa cada persona a cada moment (que, alhora, ens pot donar informació de les tres anteriors, també).
Varietat estàndard o neutra: va referida a la varietat comuna, menys marcada dialectalment, apta i compartida per tots els parlants d'una mateixa llengua i que permet la màxima comprensió entre els parlants.
Varietat diafàsica o registre: fa referència a l'adaptació o no a la situació comunicativa del parlant (o del
creador/a del text) respecte del receptor o destinatari del seu missatge (p.e. l'adaptació que faria una persona
per contar-li el conte de "La Caputxeta Vermella" a una xiqueta de 4 anyets o a un xiquet de 8 anys).
ISOTOPIA. Conjunt de mots que van referits al tema de què tracta el text del qual en fem el comentari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest blog està per ajudar-te en el teu aprenentatge. No perdes el teu temps i no em faces perdre el meu tot fent comentaris innecessaris.